Mor la dona més gran d'Espanya amb 112 anys

Teresa Dosaigües Abella, considerada la dona més gran d'Espanya, van morir el passat 19 de febrer en la residència sociosanitària Monterols, del Grup Pere Mata, just una seatmana després que el celebré, acompanyada de familiars i amics. Nascuda el 13 de febrer de 1898, és la dona més gran d’Espanya de què es tingui coneixement documental  i va viure al segle XIX, al segle XX i al segle XXI. A més de familiars de totes les edats, fins a la cinquena generació, també s’hi van  acostar a la Residència Monterols el dia del seu aniversari la regidora de l'Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus, Rosa Garrido, i el regidor d'Esports i Lleure del mateix Consistori, Joan Anton Verge, a més del director general del Grup Pere Mata, Joan Amigó, com l’entitat que gestiona la residència, i la directora del centre, Imma Grau.

Teresa Dosaigües va ingressar al centre sociosanitari fa 2 mesos arrel que es va trencar el canell, però fins a aquest moment el seu estat de salut ha estat molt bo, tenint en compte la seva edat, i ha estat una persona molt autònoma, segons ha explicat la seva neboda Carme Bley, amb qui la dona més gran d’Espanya havia viscut els últims 20 anys. Bley també va  comentar que la seva tieta sempre ha estat una dona molt dinàmica i molt culta, i que sempre li ha agradat estar molt ben informada sobre tot tipus de temes, inclosa l’anomenada premsa rosa, ja que feia més de 20 anys que seguia la revista “Hola”.

Del seu bon estat de salut n'era prova la seva ràpida recuperació quan es va trencar el fèmur en caure mentre jugava amb el gos. Tenia 98 anys i en una visita al metge, mentre el doctor mirava una radiografia, Teresa Dosaigües va insistir al facultatiu que ella ja podia caminar. Davant la seva insistència el metge la va reptar a caminar i ella li va demanar ajut per aixecar-se per després caminar tota sola. El doctor va concloure que si no ho hagués vist no s’ho hauria cregut. Ara també, amb el trencament del canell "s’ha recuperat molt bé", segons ha explicat Carme Bley, ja que el passat divendres 12 de febrer "li van treure el guix i ja mou bé la ma i els dits".

De la Morera a Reus, passant per Barcelona

Teresa Dosaigües va néixer a la Morera del Montsant. Era la petita de 5 germans i cap als 12 anys va anar a viure amb la seva germana gran a Barcelona. Allà es va casar i hi va viure fins l’any 1947, quan per motius de salut del seu marit van anar a viure a Cornudella del Montsant, on hi tenia una germana seva. Poc després va quedar vídua i  va seguir en aquest municipi prioratí on va viure tota sola i sense ajuda fins els 91 anys. En no haver tingut fills, el 1989, finalment, la seva neboda la va convèncer d’anar a viure a Reus amb ella.

Prova de la seva vitalitat és que l’any passat, amb 111 anys, va assistir de les 11 del matí a les 19 h a la festa de al gent gran organitzada per l’Ajuntament de Reus, quan se li va fer un homenatge com la dona més gran de Reus. Teresa Dosaigües no només va ser present a tot l’acte si no que també va pujar fins a l’escenari i va fer un discurs.

La seva neboda Carme Bley ha explicat de la seva tieta que ha estat una dona que sempre s’ha fet estimar per tothom i ha agraït el bon tracte i l’atenció que li dispensa la residència Monterols, perquè “la tracten com la nena de casa”.