Compartint camins en Teràpia Ocupacional

El passat 18 de març, el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) va celebrar la seva I Jornada de Teràpia Ocupacional a l’Hospital Universitari de Terrassa, un espai de trobada professional que ha posat en valor el paper essencial de la disciplina dins del model assistencial i del sistema sanitari i social català.

Des de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, volem destacar la participació activa dels Terapeutes Ocupacionals, Silvia Miquel i José Arranz, que han contribuït a enriquir el debat i l’intercanvi de coneixement amb la resta de professionals del sector.

En concret, José Arranz va presentar la ponència “Més enllà del cos: explorant la sexualitat com a ocupació significativa”, aportant una mirada innovadora i necessària dins de la pràctica de la Teràpia Ocupacional en salut mental. Per la seva banda, Silvia Miquel va participar en la taula sobre “Present i futur de la Teràpia Ocupacional: reptes i oportunitats”, reflexionant sobre els desafiaments i les línies de desenvolupament de la professió.

La jornada, dirigida per Gemma Montolio i Montse Latorre, va posar l’accent en una atenció centrada en la persona, destacant la importància de la Teràpia Ocupacional per promoure l’autonomia, la participació significativa i la qualitat de vida. També va servir per compartir projectes innovadors, experiències assistencials i generar sinergies entre professionals.

A més, la trobada va comptar amb la participació d’altres institucions i organitzacions, com l’àmbit universitari i de recerca, posant en relleu la importància de la col·laboració entre el món assistencial, acadèmic i comunitari per continuar avançant en el desenvolupament de la disciplina i el seu impacte en la societat. En aquest context, també es va posar sobre la taula la necessitat d’impulsar la creació d’una universitat pública de Teràpia Ocupacional a Catalunya, com a repte clau per al futur de la professió.

Aquest encontre ha reforçat el paper clau de la Teràpia Ocupacional en un context assistencial cada vegada més complex, consolidant-la com una disciplina imprescindible per acompanyar les persones en els seus processos vitals i afavorir la seva inclusió comunitària.