El Centre Sociosanitari Monterols redueix un 64 per cent les immobilitzacions dels pacients

​
Entre setembre de 2016 i febrer de 2017, el Centre Sociosanitari Monterols (del Grup Pere Mata) ha reduït un 64 per cent les immobilitzacions o contencions als pacients en tot el centre. Sent la distribució a les diferents Unitats la següent: a la Unitat de Llarga Estada la reducció ha estat del 45 per cent; a Convalescència ha baixat gairebé un 82 per cent, i a Psicogeriatria la disminució ha estat del 100 per cent.
 
La primera avaluació que s’ha fet del programa de reducció de les immobilitzacions ha determinat també que aquestes disminucions han reduït les caigudes en un 13 per cent, per la qual cosa és molt positiva la valoració feta pels professionals des de la implementació del programa, observant-se que la tendència s’ha mantingut durant tot l’any del pel que es continuarà treballant en aquesta línia.

L’altre centre del Grup Pere Mata on s’ha posat en marxa un programa similar és Villablanca, on durant 2016 ha baixat en un 5 per cent el número d’usuaris als quals se’ls han aplicat subjeccions o contencions mecàniques. En aquest cas, cal tenir en compte la major dificultat per desenvolupar el programa perquè les persones ateses presenten discapacitat intel·lectual i malaltia mental i són altament complexes, amb trastorns de conducta greus (com ara  impulsivitat); dèficits sensorials i d'habilitats adaptatives (com dificultats per comunicar-se), i/o trastorns del desenvolupament (per exemple autisme).
 
Aquests resultats han estat valorats satisfactòriament pels professionals i els han donat a conèixer en el transcurs de la jornada #Contenciozero, que ha organitzat el Comitè de Bioètica de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata i Villablanca aquest 28 de setembre a Reus, i en el que ha participat un centenar de professionals de la salut, pacients i familiars d’arreu del país. El aforament de la jornada ha estat ple i s’han quedat molts professionals sense poder assistir.
 
La jornada ha servit per exposar diverses experiències, com la de Villablanca i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata mitjançant un vídeo protagonitzat per usuaris dels centres als quals se’ls prescriu la immobilització i on comenten les vivències que aquesta experiència els ha generat . També s’ha presentat el document “Bones pràctiques i consideracions davant les contencions físiques: aspectes ètics i legals”, elaborat pels professionals de l’HU Institut Pere Mata i Villablanca, i que vol ser el marc de referència per als professionals del Grup Pere Mata davant la prescripció i aplicació de contencions o subjeccions.
 
D’altra banda, la jornada ha proposat als assistents viure l’experiència de sentir-se immobilitzats i d’expressar les sensacions i sentiments que els provocava aquesta situació, així com un debat final per tal que el públic pogués intervenir amb preguntes i dubtes sobre els aspectes tractats.
 
La jornada ha comptat amb la participació de prestigiosos especialistes com Josep Pifarré, psiquiatre, director de Salut Mental de GSS-HU de Santa Maria i de SJD Terres de Lleida i professor agregat de Psiquiatria i Bioètica de la Universitat de Lleida, o Maria Àngels Porxàs, investigadora de la Universitat de Girona, Màster en drets humans i democratització i Postgrau en atenció ètica i legal en salut mental.
 
També hi ha hagut una taula rodona sobre el passat, el present i el futur de la contenció mecànica amb professionals de Villablanca, Sant Joan de Déu, un vocal d’experiència pròpia de la Federació Salut Mental Catalunya i juristes d’àmplia experiència en el dret sanitari.
 
Què és la contenció mecànica?
La contenció mecànica o immobilització dels pacients és una mesura terapèutica emprada en l’àmbit de la salut que té per objectiu restringir la mobilitat evitar fonamentalment que la persona malalta es pugui lesionar ella mateixa o a altres persones del seu entorn o poder dur a terme un tractament. De fet, abans d’arribar a la contenció mecànica cal utilitzar altres tècniques com la contenció verbal, la farmacològica i,sent la darrera estratègia a utilitzar, la mecànica.
 
Aquesta immobilització sempre l’ha de prescriure un metge i requereix d’un número específic de professionals  que han rebut formació especialitzada per aplicar la tècnica correctament i amb total seguretat per al pacient i per als professionals de la salut. En l’actualitat en l’àmbit de la salut mental s’estan desenvolupant els documents de Planificació anticipada de decisions que permeten facilitar els processos de presa de decisions quan la persona es troba en una situació clínica que comporta una incapacitat transitòria on els pacients, quan estan estables, manifesten les seves preferències en relació a quines tècniques volen que s’utilitzin i fins i tot el  tipus de contenció volen que se’ls apliqui si és necessari.
 
No obstant això, la tendència és arribar a la contenció zero, i en aquesta línia el mateix Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en les seves línies estratègiques  tenen com objectiu desenvolupar les bones pràctiques assistencials per tendir a la “contenció 0”