Empreses del Grup Pere Mata
Institut
Pere Mata

Dia Mundial de l'Alzheimer


L'Alzheimer és la demència més freqüent, responsable d’un 75% de totes les demències. La malaltia, antiga com la humanitat, ha rebut diversos noms al llarg de la història: demència senil, arteriosclerosi cerebral, vellesa prematura, etc. Actualment, amb l’increment de l’esperança de vida, ha multiplicat els seus nous casos convertint-se en un problema social de grans proporcions.

Es considera que l'Alzheimer juntament amb les altres demències poden afectar a unes 20.000 persones de la província de Tarragona. Al món, cada 3 segons es diagnostica un nou cas. Els ministres de sanitat dels països del G7 han fet una demanda cap aquestes malalties a fi de millorar l’atenció dels usuaris i fomentar la investigació.

Cal recordar que és una malaltia, que com a tal, té unes causes i una successió d’aconteixements patològics. La identificació de les causes últimes i els processos que tenen lloc en les seves diferents etapes són el primer pas por  poder-la vèncer un dia. Ja coneixem alguns factors de risc per sofrir-la (diabetis, hipertensió, sedentarisme, etc.) i altres que poden ser protectors (conèixer llengües, la música, fer exercici físic i altres). Personalment estic segur que arribarà el dia de disposar de tractaments per la malaltia ja iniciada i de tractaments per prevenir-la. Però aquesta seguretat té de moment més base en la història de la medicina, on s’han vençut altres malalties que semblaven incurables, que en els resultats del que fins ara tenim en l'Alzheimer.

Segons diferents investigacions, la malaltia pot iniciar-se 15 o 20 anys abans de que es comencin a presentar símptomes. Al llarg d’aquest anys en el cervell es produeix la mort de les neurones, una greu pèrdua de les seves interconnexions i es dipositen proteïnes anormals fora i dins de les cèl·lules.

Tothom espera notícies sobre possibles tractaments de la malaltia d’Alzheimer. En els darrers anys hi ha molta recerca per veure com netejar el cervell d’aquests dipòsits de proteïnes anormals i evitar que se’n segueixin produint.  La idea, que té la seva lògica, no dona però cap seguretat sobre si això s’acompanyarà de milloria en els símptomes ja presents o si es podrà aturar la progressió. Hi ha la possibilitat que no estiguéssim tractant les causes reals sinó algunes conseqüències del procès patològic.

L’estat de les coses no permet esperar pels anys immediats cap nou fàrmac disponible.  Les investigacions són lentes, es fan en grups reduïts de casos, i els nous tractaments s’han de valorar amb anys de seguiment abans de poder generalitzar-los com a tractaments segurs i útils.

Mentre això vagi avançant, no hem de deixar de fer les coses bàsiques. Els usuaris diagnosticats han de rebre tractament pels seus símptomes cognitius, si cal pel seu estat d’ànim i per si presenten trastorns de conducta. S’han de valorar les altres malalties i limitacions presents. Si és el cas caldrà oferir atenció en el tram final de la vida. El cuidador necessita informació i molt de suport, en especial en situació de claudicació familiar. S’ha d’estudiar la unitat de convivència i la seva organització bàsica. Hi ha pacients que viuen sols i requereixen un abordatge diferent. S’ha de garantir l'atenció continuada (els 7 dies de la setmana, 24 hores al dia) i donar solucions ràpides en les descompensacions i en les situacions de crisi.  Hi ha aspectes socials i legals de diferent tipus i repercussions. Cal estudiar les possibles ajudes disponibles en cada cas. Cada cas és únic. A nivell organitzatiu en els territoris cal desplegar l'ús de plataformes d'informació i comunicació entre professionals i definir la funció, els circuits de seguiment i coordinació entre els equips d'atenció primària (EAP), atenció especialitzada (AE) i associacions de familiars.         

Implicar-se en l’atenció d’aquestes persones no és solament preocupar-se d’un bon diagnòstic precoç. De fet, quan es fa el diagnòstic és quan comença la feina de veritat. 
 
La EAIA de Demències de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata, amb seu a Reus i Tarragona atén pacients de perfil ambulatori amb deteriorament cognitiu, demència o trastorns de la conducta, derivats des d'un dispositiu de salut. Té com objectius bàsics el diagnòstic precoç, l’assessorament dels cuidadors i la coordinació de l'assistència amb altres centres i entitats. Disposa d’una unitat de diagnòstic mèdic, neuropsicològic, social i d'atenció d'infermeria. També un gabinet d'electoencefalografia, unitats de psicoestimulació i unitats de formació de cuidadors.
 
Marcel Rosich i Estragó
Neuròleg
Responsable de la Unitat de Demències
Hospital Universitari Institut Pere Mata


@GrupPereMata a Twitter

Agenda
VEURE MÉS ACTES